Òptica Visió

Ctra Cardona nº 6

08242 Manresa

Tel 93 872 04 55

Materials de lents de contacte

Hi ha tres grans famílies:

1- Lents de contacte toves: Otto Wichterle, un químic txec, va inventar un gel hidrofílic (hidrogel), que va ser  comercialitzat a principis dels anys setanta amb molt d´èxit perquè era còmode a l´instant.

 

El secret està en què aquestes lents de contacte contenen molta aigua (baix contingut en aigua, menys del 40%, mig, entre el 40% i el 60% i alt, més del 60%).

El contingut en aigua influeix en la comoditat, però també en l´oxigenació a l´ull. Com més aigua, més oxigen. El problema és que com més aigua, més feble és la lent de contacte. Llavors, el que fan els fabricants és jugar amb el gruix i amb diferents components que col-loquen a la matriu del material.

Una altra característica important és la càrrega de superfície. Hi ha els materials iònics (amb càrrega negativa) que atreuen els dipòsits de proteïna de la llàgrima, per això es van desenvolupar més tard els no iònics.

2- Lents de contacte d´hidrogel de silicona: van ser introduïts el 2002. La principal diferència és que contenen silicona. La silicona permet un pas d´oxigen molt gran, però té el problema que té una humectabilitat molt baixa i una adherència de lípids alta. Per això, es va buscar de combinar-la amb hidrogels de silicona. Va ser un procés molt difícil (és com l´aigua i l´oli), però es va aconseguir i en l´actualitat són les lents de contacte més venudes. Les marques actuals  solen portar un tractament iònic de superfície per a millorar la comoditat d´ús.

3- Lents de contacte permeables al gas. Les primeres lents de material plàstic van ser comercialitzades el 1948. Eren de PMMA (polimetil metacrilat). Era un material excel-lent per les seves propietats òptiques, de durabilitat i biocompatibilitat, però no eren poroses. L´ull s´oxigenava perquè eren d´un diàmetre petit i es movien. El 1979, als Estats Units es van introduir les primeres lents rígides gas permeables. Eren acrilats de silicona. Amb els anys, han evolucionat a acrilats de fluor-silicona, que millora la humectació, l´estabilitat del material i l´oxigenació.