TERÀPIA VISUAL
Segons l´Associació Optomètrica Americana, es pot definir teràpia visual com una seqüència d´activitats neurosensorials i neuromusculars per rehabilitar i millorar les habilitats i el processament visuals.
​
A la pràctica, la teràpia consisteix en una sèrie d´exercicis, molt simples de realitzar, ordenats en un ordre de més fàcil a més difícil, per entrenar les diferents habilitats de la visió, cada una per separat i després d´una manera integrada.
​
El material utilitzat sol ser simple: lents, prismes, filtres, oclusors, programes d´ordinadors, així com altres aparells.
​
Normalment, es fan els exercicis a l´òptica o la consulta de l´optometrista cada uns certs dies i a casa cada dia, una estona. L´important és ser constant per desenvolupar i integrar en la vida diària les habilitats entrenades.
​
Hi ha dos grans blocs de teràpia visual: binocularitat i percepció
​
Binocularitat:
​
a- Problemes de visió binocular: existeix una visió binocular, però ineficient, que causa símptomes i molèsties a la persona. La teràpia s´encarrega d´entrenar les vergències (convergència i divergència), l´acomodació i la motilitat.
​
b- Problemes de manca de binocularitat: quan els ulls estan desalineats es dóna l´estrabisme. Quan un ull està sempre desviat, es torna gandul. La teràpia serveix per estimular i recuperar la visió d´aquest ull, a vegades junt amb l´oclusió. Després, es fan exercicis per millorar la coordinació entre els dos ulls i que s´alineïn de nou. La cirurgia és necessària si la desviació és gran.
​
Percepció:
​
a- Problemes d´eficiència visual: són molt similars als problemes de visió binocular i s´arreglen de la mateixa manera.
​
b- Problemes de processament de la informació visual: implica aspectes no motrius de la percepció i cognició visual i la seva integració amb els sistemes motor, auditori, de llenguatge i d´atenció.​ Es fa teràpia de la lateralitat-direccionalitat, integració visuo-motora, coordinació motora fina i integració visuo-auditòria.
​
c- Visió esportiva: unes habilitats visuals a màxim rendiment poden marcar la diferència en esports molt competitius. Així, es pot entrenar: la coordinació ull-mà (en el beisbol, els batejadors necessiten anticipar i picar una bola que va molt ràpida); la percepció de la profunditat millorada (corredors de motocross, esquiadors, ... van molt de pressa per terrenys irregulars); la capacitat de seguiment d´una pilota (en el bàsquet, tenis, ping-pong la pilota és molt veloç); la visió perifèrica (per a ser conscients de la posició dels rivals); ...
​
​