Visió del color

Per tal de poder veure en color, a la retina, que és la part de l´ull a on es formen les imatges, hi ha unes cèl-lules anomenades cons, que tenen tres tipus de fotoreceptors diferents sensibles al blau, verd i vermell. Tota la informació que reben els ulls, després de passar per les vies visuals i la interpretació que en fa el cervell, ens permet diferenciar pràcticament un milió de colors.

​

Hi ha persones que tenen els tres pigments, però que en un el funcionament és dèbil i solen confondre´s alhora d´identificar el color del pigment que els falla. En aquest grup, hi ha els daltònics. Inclús hi ha qui només en tenen dos o inclús un. Els que en tenen dos s´anomenen dicromats. Poden tenir un defecte al color verd (deuteranòpsia) o al vermell (protanòpsia). Els monocromats només en tenen un. Aquests poden veure blanc, negre i diferents tons de gris.

 

L´origen del defecte a la visió del color ho provoca un defecte en el cromosoma X. Curiosament, són les dones les portadores i es manifesta en els homes. Hi ha un 8% d´homes contra un 0.4% en dones.

​

Equivocar-se en els colors pot arribar  ser un problema en certes feines, combinant els colors de roba quan ens vestim, ...

​

Hi ha molts tests per detectar una deficiència en la visió del color. El més habitual és el test d´Ishihara. Una persona amb un problema en la visió del color no veu la figura que per una altra que no ho pateix és evident (veure la foto del principi).

​