VISIO BINOCULAR
Les persones tenim dos ulls i aquests han de treballar plegats. El cervell ha de fusionar la imatge de cada ull en una de sola (fusió sensorial) i llavors fa el càlcul sobre a quina distància es troba (estereopsi). Per tal d´aconseguir-ho, els muscles dels ulls han d´estar coordinats per apuntar exactament sobre el que s´està mirant (fusió motora).
A vegades, falla la fusió sensorial, perquè un ull té una imatge borrosa, o la fusió motora, perquè un o diversos muscles hipo/hiperactuen, paràlisi, ... i llavors es produeix l´estrabisme (ulls desalineats). Llavors, el cervell sol escollir la imatge d´un ull i ignora la de l´altre, perquè la visió doble és molt desagradable i frustrant. L´ull del qual la visió central es suprimeix es pot tornar ambliop (ull gandul) per falta d´estimulació. Els ulls ganduls, encara que se´ls compensi amb la graduació necessària, no poden veure el 100% d´agudesa visual.
Hi ha persones que tenen una fusió sensorial i motora normal, no presentant estrabisme, però tenen unes molèsties, incomoditats amb la visió que sovint els costa descriure. No solen tenir cap defecte refractiu, és a dir, no han de portar ulleres per veure el 100% en visió llunyana.
Quan es dóna aquesta situació, s´ha d´estudiar les següents característiques: les vergències (és la capacitat de dirigir els ulls de visió llunyana a propera o al revés), l´acomodació (l´enfoc en visió propera) i la motilitat. L´arrel del problema sol estar en el fet que una o vàries d´aquestes habilitats no són prou eficaces
